A partir del coneixement disciplinar de més de 150 anys de models projectuals relacionats amb la història moderna de l’espai públic i després de més de 25 anys d’experiència docent sobre la temàtica més actual, aquest mòdul del Màster indaga des d’una òptica contemporània que transcendeix les tipologies del “urban design” per incorporar nocions més globals i estratègiques sobre l’essència de l’espai lliure públic.

El taller aprofundeix sobre les noves mirades des del paisatge, l’ecologia o l’art fins al desenvolupament més professional de projectes que incideixen en el detall com a virtut expressiva.

Afrontar no només projectes urbans, sinó projectes de les nostres perifèries, litorals, riberes, reinventar paisatges o influir en les infraestructures, són alguns dels objectius del curs que planteja les seves solucions, com a punt ineludible, des de l’ús públic.

Es busca des de la pràctica dirigida i recolzada per un cos teòric contrastat, així com la mostra de projectes o actituds propositives exemplars, el coneixement tècnic i la investigació dels nous camps disciplinaris, els instruments per a una eficaç resposta docent als problemes plantejats sobre l’ espai lliure.

Alguns exercicis proposats, a diferents escales i basats en la interdisciplinarietat i transversalitat de coneixements, així com en la seva internacionalitat, serien les actuacions sobre estratègies urbanes, dissenys d’espais lliures, platges, litorals, membranes entre unitats paisatgístiques, carreteres, recorreguts, terrain vagues o, més genèricament, llocs d’oportunitat, entre d’altres.

Matèries teòriques relacionades: Història del Paisatge, Ecologia, Tècniques de Jardineria, Sociologia, Construcció i Serveis.

Taller A1 (El projecte de l’espai públic I)

9 ECTS, 60 hores lectives.

Primer taller del mòdul: El projecte de l’espai públic. Es realitza al llarg de sis setmanes, amb classes dimarts i dimecres de 15:30 hs a 20:30 hs.
Al taller es proposarà un projecte sobre els espais no edificats en l’interior i també en les perifèries de la ciutat actual. Es treballarà amb tres tòpics, com són els referents culturals, els elements configuradors de projecte i l’anàlisi de l’espai.

Taller A2 (El projecte de l’espai públic II)

9 ECTS, 60 hores lectives.

Segon taller del mòdul: El projecte de l’espai públic. Es realitza al llarg de sis setmanes, amb classes dijous i divendres de 15:30 hs a 20:30 hs.

Aquesta segona part del mòdul té l’oportunitat d’apropar el zoom a l’espai públic, ja havent analitzat l’estratègia en el taller anterior, i aprofundir en l’escala dels detalls constructius (i 1:20).

Objectius

Taller A1 (El projecte de l’espai pùblic I)

– Coneixement i anàlisi dels diferents tipus d’espai públic que la ciutat conté sempre considerats de d’una òptica contemporània i en conseqüència paisatgística.

– Aprenentatge del reconeixement dels grans sistemes verds urbans i de les estratègies d’intervenció que ens ofereixen per el millorament i canvi del model clàssic de ciutat.

– Reconèixer els criteris d’ecologia urbana, nou urbanisme i valors socials

Taller A2 (El projecte de l’espai pùblic II)

– Aproximació i definició del concepte de projecte urbà.

– Aprendre els criteris de definició i concreció dels detalls específics del projecte de paisatge a la ciutat.

– Conèixer i practicar les tècniques, materials i selecció dels elements que composen el paisatge urbà contemporani.

– Aprendre del treball en grup interprofessional i recolzar-se en el coneixement dels tècnics concrets de cada matèria.

– Reconèixer els mecanismes de coneixement del món comercial en relació als interessos específics del projecte.

Amb la llum de la nit

En aquesta lluita titànica de l’home per allargar el dia cal entendre una sèrie de fenòmens que arriben a trencar el mil·lenari equilibri del sol a sol per al treball, i la nit per al repòs.
I si en temps de treball s’aprofita la nit, en temps de lleure encara més.
La ciutat va deixant de ser una fàbrica, un magatzem, una oficina o un comerç, per esdevenir una gran passarel·la, un gran teatre, o un gran monument, pel qual vam desfilar i desfilen els nostres visitants. Tots aquells centres, fàbriques, magatzems, oficines, comerços, hotels bars, aparcaments, van centrifugándose voltant de la ciutat, creant nous centres, com diàspores, que de dia emergeixen comunament amb la seva arquitectura, desmesurada, banal, desordenada, anònima, vàcua, descontextualitzada, i en casos analfabeta o ignorant. Un paisatge d’emergència. Mal vestit, mal maquillat i mal amagat.
Però de nit, tots els gats són bruns. El que veiem apareix amb un nou maquillatge i tot sembla ordenat d’una altra manera i la subtilesa d’un grafisme lluminós o la parsimònia del ritme dels fanals confereix al paisatge un ordre més precís i un desordre més suggerent.
Des dels punts alts es distingeixen cors, artèries i venes, com en una radiografia. Allò que de dia costa percebre. Es interpreten recorreguts, es jerarquitzen llocs, s’uneixen llunyanies properes. La llum defineix els límits d’un territori viscut i el qualifica. Defineix amb més precisió que el dia, el lloc on l’urbà s’acaba i comença el rural. La nit és més exagerada amb els fluxos humans, ja que als paisatges, o els desertitza o els colmata. En un lloc i una època on l’oci va ocupant més parcel·les del temps, és un tema, el de la nit, clau per transformar o modificar la realitat que ens envolta.
Anem a tractar el paisatge de la nit. De com es subratlla, de com es jerarquitza, de com trobar les seves pròpies lleis, de tractar la llum com a material per construir un paisatge.
És un camp de reflexió per a un temps que devora la seva pròpia tecnologia i que fa caducar les seves pròpies previsions. És un camp consubstancial a l’observació del paisatge i de l’arquitectura i d’una naturalesa temporal diametralment oposada.

 

Daniel Freixes
Taller, El projecte de l’espai pùblic, 1997

Consulta els treballs dels alumnes

Anàlisi qualitatiu (*competències) i quantitatiu (crèdits ECTS):

*D’acord al marc de competències de EBANELAS ECLAS