El programa docent del taller dels Sistemes de la Vegetació planteja una reflexió sobre els processos que construeixen els territoris, interpretats des de les diferents formes del paisatge vegetal. Per a això s’identifiquen diferents situacions d’estudi en què proposem intervencions en el paisatge sobre la base de la projectació dels processos; en aquest sentit, parlem, a més de la vegetació, de qualitats de sòl, de climatologia, d’hidrografia, etc., així com de dinàmiques relacionades amb aspectes de construcció urbana i territorial, o de les transformacions dels paisatges anomenats naturals. Prenem situacions límits i característiques de les dinàmiques naturals per reflexionar sobre la problemàtica de gestió de grans territoris. Així, parlem de pertorbacions, com ara els incendis forestals, per aprendre a projectar amb el temps sobre espais degradats, conduint-nos aquesta reflexió, en ocasions, a instrumentalitzar una tècnica, el control del foc, que ens permet desenvolupar projectes d’escala menor. .. Plantegem nous usos de l’espai, aliens a les dinàmiques tradicionals i històriques dels nostres territoris, com ara els camps de golf, per pensar en l’eficiència ecològica dels nostres projectes. Reciclem formes internes i externes al lloc, per introduir nous processos en els quals les condicions ambientals de partida són la base fonamental per projectar escenaris futurs.
En definitiva, “fem servir” la vegetació com a argument que ens permet introduir-nos en la reflexió global dels sistemes.

Matèries teòriques relacionades: Ciència del Paisatge, Restauració del Paisatge, Edafologia, Ecologia, Fitogeografia, impacte ambiental, Tècniques de jardineria.

Taller B1 (Els sistemes del verd I)

9 ECTS, 60 hores lectives.

Primer taller del mòdul: Els sistemes del verd. Es realitza al llarg de sis setmanes, amb classes dimarts i dimecres de 15:30 h a 20:30 h. Es treballa sobre el concepte de ‘pertorbacions’, analitzant i projectant sobre territoris ‘ferits’, com pedreres, abocadors o incendis forestals, seguint la temàtica general del mòdul.

Taller B2 (Els sistemes del verd II)

9 ECTS, 60 hores lectives.

Segon taller del mòdul: Els sistemes del verd. Es realitza al llarg de sis setmanes, amb classes dijous i divendres de 15:30 h a 20:30 h.
Es treballa sobre el concepte d’infraestructura verda, com a complement del primer Taller, però independent d’aquell, canviant l’emplaçament de projecte, dins de la temàtica general del mòdul.

Objectius

Taller B1 (Els sistemes del verd I)

– Capacitat d’identificar i estudiar els processos ecològics en territoris afectats per pertorbacions (incendis, abocadors,…).

– Aptitud per definir estratègies ecològiques i temporals per a la restauració de paisatges pertorbats.

– Habilitat per reconèixer els agents del canvi de paisatge i identificar espais d’oportunitat en territoris afectats per pertorbacions.

Taller B2 (Els sistemes del verd II)

– Capacitat d’identificar les infraestructures verdes com a concepte contemporani implantat en el territori i avaluar la seva complexa situació i potencialitats que es generen.

– Habilitats per plantejar i desenvolupar estratègies que consolidin i millorin les infraestructures verdes del territori i que a més tinguin en compte la seva evolució i temporalitat

– capacitat de reflexionar sobre la infraestructura verda per sobre de la infraestructura tradicional i els creixents beneficis de tipus ambiental, social i econòmic que aquesta ens ofereix.

Vegetació

Si hipotèticament l’espècie humana pogués viure al marge de la destrucció dels hàbitats que ens sustenten des d’una societat única i exclusivament tecnològica, segurament moriríem de pena; per viure necessitem alguna cosa més que menjar i dormir …

Per comprendre la relació entre societat urbana i mig cal entendre la ciutat com un ecosistema: un sistema complex de relacions entre elements biòtics i abiòtics així com entre un nucli central integrador i una perifèria que el complementa. “El manteniment de la complexitat dels sistemes urbans es fonamenta en l’explotació de recursos ubicats en àmbits més o menys allunyats”. Les referències al metabolisme ‘de la ciutat oa la invasió periòdica que efectuen els metropolitans sobre els territoris circumdants a la recerca d’esplai cal contemplar-los des de l’òptica d’aquella explotació. A escala planetària, el fenomen del turisme és la prova evident d’aquesta explotació ‘urbana’ de la natura.

Ecosistema i complex ja han estat esmentades. Una altra vegada apareix en el plantejament de la relació entre medi ambient i biodiversitat. Aquest últim terme el caracteritzen com una mesura de qualitat ambiental i en la definició es reitera una altra paraula clau: la variabilitat jeràrquica entre organismes vivents i els “complexos” ecològics dels quals formen part. Una mesura potser, i valgui la redundància, incommensurable. En conseqüència: un argument tòpic respecte de la biodiversitat és que és impossible protegir allò que es desconeix. Avui, però, no es tracta de conservar “coses” sinó processos … I ens podrem preguntar: ¿quina és l’extensió mínima de territori per mantenir una població? O bé, quin és el nombre crític d’individus per mantenir una espècie? Com fa temps va advertir Jaume Terradas, la variació i l’osmosi entre les tessel·les geogràfiques de les espècies formen un contínuum més que regions amb límits diàfans. Així doncs, aplicar la mesura de biodiversitat no resulta fàcil.

 

Marti Boada
Els sistemes del verd

Consulta els treballs dels alumnes

Anàlisi qualitatiu (*competències) i quantitatiu (crèdits ECTS):

*D’acord al marc de competències de EBANELAS ECLAS