Els sistemes litorals i les vores de rius i rieres, especialment en regions com la Mediterrània, formen part de la temàtica més específica del paisatgisme. El projecte dels passejos marítims, els fronts fluvials, les zones humides, etc., enfocat des del tractament de millora d’espais degradats, passa sempre per aprofundir en el coneixement de les interferències entre terra i aigua i, en conseqüència, en la vegetació , tant des del punt de la transformació com de la gestió i el manteniment. Es tracta d’entendre els mecanismes del cicle de l’aigua, de veure els sistemes hídrics com a forma de llegir el territori. El taller, que pot dividir-se en dos mòduls, es centra en l’estudi d’aquells espais en què l’escorrentia del territori té un paper preponderant en el paisatge.

El treball en aquest tipus de territoris es porta a terme mitjançant un acostament a les disciplines implicades a través d’un ampli nombre de conferències que seran el bagatge per afrontar al taller un projecte pres d’una situació real. D’aquesta manera, els alumnes poden percebre la gran complexitat d’aquests casos mitjançant el contacte amb factors econòmics, legals, socials, ambientals, etc., que concorren en aquest tipus de projectes de paisatge. Matèries teòriques relacionades: teoria del paisatge, geologia-hidrologia, edafologia, ecologia, fitogeografia, planificació, gestió i legislació.

 

Matèries docents relacionades: Teoria del paisatge, Geologia-Hidrologia, Edafologia, Ecologia, Fitogeografia, Planificació, Gestió i Legislació.

Taller C1 (Els sistemes de l’aigua I)

9 ECTS, 60 Hores lectives presencials.

Primer taller del mòdul: Els sistemes de l’aigua. Es realitza al llarg de sis setmanes, amb classes dimarts i dimecres de 15:30 h a 20:30 h
Es treballa a escala reduïda, tractant d’entendre els mecanismes del cicle de l’aigua, de veure els sistemes hídrics com a forma de llegir el territori. El Taller es centra en l’estudi d’aquells espais en els que la escorrentia del territori té un paper preponderant en el paisatge.

Taller C2 (Els sistemes de l’aigua II)

9 ECTS, 60 Hores lectives presencials.

Segon taller del mòdul: Els sistemes de l’aigua. Es realitza al llarg de sis setmanes, amb classes dijous i divendres de 15:30 h a 20:30 h
Es treballa la gran escala, analitzant l’entorn del projecte a 1:5000 aproximadament seguint la temàtica general del Taller. El projecte dels passeigs marítims, els fronts fluvials, els zones humides, etc… enfocat des del tractament de millora d’espais degradats  passa sempre per profunditzar en el coneixement de les interferències entre terra i aigua, en conseqüència, en la vegetació, tant des del punt de la transformació com de la gestió i el manteniment.
Objectius

Taller C1 (Els sistemes de l’aigua I)

– Analitzar el comportament i la relació de l’aigua amb el paisatge.

– Desenvolupar un projecte de regeneració de paisatge degradat i relacionat amb la presència de l’aigua.

– Afrontar problemes específics dels nous conceptes de pasiatgisme de límit entenent com a tals els sistemes de l’aigua tant sigui litoral, costaner o de litoral fluvial.

– Comprensió de la complexitat dels paisatge riberencs.

– Aprendre tècniques d’actuació i control dels sistemes transversals d’apropiació a les problemàtiques de les nostres costes i rius.

– Organització i gestió del paisatge i del seu manteniment.

– Entendre la complexitat del metabolisme urbà i les seves debilitats i dissenyar oportunitats

– Analitzar noves formes de mobilitat i accessibilitat.
– Estudiar la colonització i la des-colonització d’un espai: l’efímer, espontani i informal en oposició als processos dinàmics naturals.de relació amb les dinàmiques fluvials.

Taller C2 (Els sistemes de l’aigua II)

– Aprenentatge d’actuació i projectació concret dels paisatges de ribera i de les diferents variables que s’hi acumulen.

– Estudiar la casuística internacional, models de treball i tècniques de projectació.

– Aprendre de les noves teories que s’estan desenvolupant en Casas contemporànies d’arreu.

Sobre l’aigua

Els paisatges es construeixen sobre capes de desitjos, voluntats i accions. Tots els paisatges debaten entre el desgast del temps i el moment de la catàstrofe, més gran o menor, a través de la memòria que la legitima com a imatge. Tot paisatge aporta la petjada del seu passat i els rastres del seu futur, marques de les cultures que l’precedeixen (…)

Els rius ho tenen tot en projectes mediambientals: l’aigua, la font de la vida; la capacitat de lligar sobre la superfície i diverses estructures subterrànies; la imatge com una forma constant i la mutabilitat intrínseca, una resistència a renunciar a transformacions i agressions que modifiquen tant les seves condicions internes (…)

Abans d’esmentar el que és per un tema paisatgístic, el valor indiscutit dels rius com a imatge del paisatge, o el seu paper com a estructures que es comuniquen, una geografia clàssica. Voldria introduir un primer argument general sobre la naturalesa i la materialitat específica dels rius sobre el projecte ambiental: és i no pot deixar de ser la font de vida, que, juntament amb la terra, determina l’entorn on vivim.

L’aigua no té una forma determinada, es transforma en el receptor i, en general, configura l’espai que canvia. La matèria i la forma, el contingut i el contenidor, plens i buits, es comporten com una unitat, i això podria significar la millor síntesi de la idea del paisatge, si d’aquesta unitat es deriva la capacitat de ser permanent (…) El riu podria ser element principal en paisatgisme, una indiscutible pista per a la comprensió del disseny ambiental. Es tracta, doncs, d’insistir sobre els rius: espais de contingut i forma variables, branques inevitables d’una estructura que els necessita sobre la seva missió d’estar sempre presents; llocs on es reuneixen cultura, matèria i formes; espais de futur que permeten imaginar molts altres futurs.

Rosa Barba i Casanovas
Introducció al mòdul: Sistemes de l’aigua, 2003

Consulta els treballs dels alumnes

Anàlisi qualitatiu (*competències) i quantitatiu (crèdits ECTS):

*D’acord al marc de competències de EBANELAS ECLAS