INFRAESTRUCTURA VERDA – Objectiu: Pla de Reixac

El dimarts 8 de gener va començar el taller Mòdul dels Sistemes del Verd II a càrrec de Manuel Ruisánchez, Xavier Mayor, Anna Bonet, Agata Buscemi i Marcel Complido. Aquest taller es desenvolupa sota el lema INFRAESTRUCTURA VERDA: Formar paisatges, formar ecosistemes.

Els alumnes, acompanyats pels professors adjunts del mòdul, van realitzar una visita per l’àmbit d’estudi on van recórrer el lloc durant més de cinc hores.

Un cop allà van realitzar exercicis in situ de reconeixement d’espècies vegetals i van extreure informació sobre l’ús actual del territori: cultiu de secà, majoritariament cereal, combinat amb àrees on es practica aeromodelisme i superifices militars avui en desús.

La temàtica:

Infraestructura Verda com a tema on desenvolupar el projecte d’arquitectura del paisatge. Els alumnes estudiaran el territori a través de les seves infraestructures verdes, coneixeran les seves estructures i els serveis ecosistèmics que aporten per arribar al projecte d’arquitectura del paisatge.

Les nostres societats depenen directament dels sistemes naturals i dels serveis que ens aporten els ecosistemes per a la supervivència (aliments, aigua, aire, matèries primeres…)

Avui dia, la fragmentació, causant de la pèrdua d’hàbitats i biodiversitat, i la producció / extracció de matèries posa al límit els recursos que ofereix un ecosistema. Enfront de la infraestructura gris, la Infraestructura Verda ofereix múltiples beneficis de tipus ambiental, social i econòmic.

L’Estratègia de la Unió Europea sobre la Biodiversitat de 2011 assenyala com a objectiu 2020 la millora d’ecosistemes i serveis ecosistèmics mitjançant la creació d’infraestructures verdes, definida per la Comissió Europea com: “una xarxa de zones naturals i seminaturals i d’altres elements ambientals, planificada de forma estratègica, dissenyada i gestionada per a la prestació d’una extensa gamma de serveis ecosistèmics “. Aquest canvi de paradigma necessita d’un projecte d’arquitectura de paisatge que sigui capaç d’identificar aquestes infraestructures verdes en el territori i avaluar la seva situació i potencialitats, de plantejar intervencions a fi d’establir, consolidar i millorar la infraestructura verda.


L’indret:

Pla de Reixac es situa a la Plana del Vallès, al sud de la depressió Prelitoral tast-llana i al Nord de la confluència dels rius Ripoll i Besòs que constitueixen els connectors fluvials més importants de tota aquesta zona.

Té una superfície aproximada de 500ha., està composta per cultius agrícoles i matolls i presenta una orografia ondulada i principalment plana amb una diferència de nivell entre el punt més alt i més baix d’uns 80m. El recorren, de nord a sud, 3 torrents de cabal intermitent, dos dels quals neixen en el mateix pla (torrent del Mas Durant i torrent de Can Rocamora), i el tercer, de més entitat (La Riera Seca), que desemboca al riu Besòs.

A causa d’aquest fet, el Pla de Reixac constitueix l’espai lliure recreatiu de majors dimensions per als habitants d’aquests nuclis circumdants.


El projecte: 

Haurà d’establir la seqüència d’accions a desenvolupar, la seva avaluació en termes de millora dels sistemes i el seu resultat en el lloc, a més de considerar la seva evolució en el temps.

Aquesta zona ha patit una gran pressió urbanística els darrers anys ja que és una de les poques peces de grans dimensions no protegides per la legislació urbanística que queden dins de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Per tot això, el projecte d’Infraestructura Verda al Pla de Reixac d’articular una proposta planificada en el temps, que doni resposta als conflictes que es produeixen en l’àrea, potenciï els seus valors de cara a nodrir de serveis ecosistèmics a les poblacions que l’envolten, i aconsegueixi actuar com el connector territorial estratègic que podria arribar a ser.